Archive for the ‘Textura sonora’ Category

Next coming

17 de Mai de 2015

La importància tècnica en el tempo de la música

Gravació de bateries amb la Zoom H6

15 de Mai de 2015

Fa un parell de dies vaig estar gravant una bateria amb una Zoom H6. La bateria en qüestió és una Rogers XP8 fabricada l’any 1980 aproximadament amb plats Turkish (20″ i 16″) i Istanbul (18″ i 14″). La caixa és una Premier Cabria de l’any 2000. Les mides de la bateria són 22″, 13″, 16″, 18″ i 14″. 

Totes les pistes van ser gravades utilitzant els previs de la Zoom H6.

  
Els micròfons utilitzats van ser els següents:

Bombo: AKD D12

Caixa: Sennheiser 441

Toms: AKG D440

Overhead: tBone RB100

A continuació deixo unes fotos de la colocació dels micròfons. 

   
     

Des dels Black Keys (I)

29 d'Abril de 2015

El so dels Black Keys em va fer donar uns passos endevant en la búsqueda del so que tinc al cap i que sento que és el meu objectiu final. Des de que els vaig escoltar per primera vegada em va captivar la plenitud d’espectre de freqüències amb la que treballen i com aconssegueixen mantindre l’essència i la simplicitat del so de fa més de 50 anys.

Suposo que abans de parlar dels Black Keys hauria de parlar dels White Stripes, i així ho faré:

Pel recorregut musical juvenil que he viscut feia molt anys que coneixia els estudis de gravació Toe Rag (aquí us podeu informar sobre l’estudi). Tinc desenes de discos que s’han enregistrat en aquest estudi, el primer dels quals va se dels anglesos Clique (els quarts en aquesta llista) i crec recordar que tots i cadascun d’ells tenen un so impecable: simplicitat, personalitat i autenticitat. Recordo que quan erem joves deiem que el Liam Watson dormia amb el “traje” posat, estava entre el científic mig boig i el mod elegant de mitjans dels ’65.

(Tot i que sembli mentida, aquest post hauria de tenir 10 o 12 pàgines tranquilament)

Ara bé, salvant les distàncies estilístiques entre els White Stripes i els Black Keys (que tampoc estan tan allunyats) és evident que caminen per camins paral·lels i molt propers pel que fa al so. De fet podeu fer un cop d’ull a aquest article per veure com el Jack White es queixa de que els Black Keys li han copiat la idea sonora. Diu: Sense els Stripers no haurien existit els Black keys

Tooooooma ego!
Continuarà